Fins al moment moltes de les
valoracions que hem estat fent han estat molt positives i constructives per al
nostre projecte. Això és molt bo i necessari per mantindre l’equip en marxa i
crec que això tots ho hem sabut portar a terme d’una forma excel·lent.
Però avui, no vull parlar de
totes aquestes punts positius que em anat comentant en entrades anteriors. Avui
m’agradaria fer una reflexió sobre la crítica
i la seva gestió.
La crítica es necessària per
avançar, per millorar, sinó tinguéssim crítica no evolucionaríem sempre faríem
les coses de la mateixa forma “perquè sempre s’ha fet així...”
No obstant això, com ens sentim
quan emeten un judici sobre la feina que nosaltres hem fet? I com ens sentim
nosaltres quan emetem una crítica?
Penso que són sensacions
desagradables però entenem que necessàries. Cal trobar el just equilibri dins d’un
grup de treball. Penso que això és difícil i si algú té la solució que me l’expliqui.
En el meu cas quan la crítica va
dirigida a mi intento quedar-me amb el contingut de la mateixa (el què?) i no
personalitzar-la, si bé reconec que som persones i això de vegades és difícil.
Com ho gestioneu vosaltres? Deixo
aquesta pregunta oberta? Com gestioneu la crítica dins dels vostres grups? Es
bo, és dolent tenir crítica? Creieu que un grup amb moltes crítiques s’encalla
i no avança correctament? Precisem un equilibri?
Ja ho sé, moltes preguntes, però
realment m’agradaria tenir la solució per a totes elles.
Espero les vostres reflexions i
ajudes. Moltes gràcies per endavant.
Irene
Hola Irene,
ResponderEliminarÉs un tema molt delicat que depen de cada persona. La crítica vers els atres si va amb exigències pot resultar ofensiva i molesta: "Això no es fa així, hem de...". En canvi s'ha de ser més "sutil" i encarar-ho d'una altra manera: "Penso que això quedaria millor si....". D'una manera o altra la persona que rep la crítica ho assimila diferent.
Realment si en un grup hi ha moltes crítiques penso que si que pot dificultar una mica el treball, sempre i quan no s'apliquin també una compensació de comentaris positius sobre la feina feta. Aquest equilibri de crítiques positives i negatives es pot aplicar en grups que no es coneixen com nosaltres i amb la dificultat de no poder-nos veure, ja que a vegades els missatges de text no poden donar el veritat sentit que donaríem en persona. Són masses coses a reflexionar...
Gràcies Irene per fer-nos aquestes reflexions.
Susanna
Hola Susanna:
ResponderEliminarTens raó és un tema molt delicat. També penso que cal vigilar i molt la forma de comunicar-nos. Doncs com tu dius quan no veiem l’ interlocutor no sabem de quina forma s’ho pren.
Per altra banda el handicap de no conèixer al interlocutor incrementa el nivell d’exigència en les formes de comunicació.
En tot cas moltes gràcies per les teves reflexions.
Salutacions.
Irene
Hola Irene,
ResponderEliminartens tota la raó, la crítica és un tema delicat però necessari. Penso que en el treball en equip s'ha de donar per fet que tothom farà aportacions al treball dels companys: dir què és el que ha trobat genial, què li ha semblat que es podria enfocar d'una altra manera... I oferir-se a donar un cop de mà en allò en què un és més competent, tot delegant allò en que un va més coix. Si es crea un ambient en què es valora la feina dels companys però alhora un mateix 'exigeix' valoracions de la seva feina, es pot ser molt competent.
Però del dit al fet hi ha un bon tram, així que caldrà practicar.
Hola Marta.
EliminarM’agrada la teva reflexió de saber donar un cop de mà en allò que algú és més competent i saber delegar allò que anem més coixos.
Pot ser, és una de les formes, en què cada membre del grup pot brillar per si mateix i aportar lo millor d’ell o ella mateixa a l’equip. Sent així més difícil arribar al dilema, perquè els nivells de coneixement sobre una determinada tasca seran molt més elevats.
Evidentment cal practicar.
Salutacions.
Irene
Hola Irene,Susanna i Marta!
ResponderEliminarQuin tema has obert Irene, interessant...
Com ben bé diu la Marta , la critica és un tema delicat però necessàri, i com diu la Susanna, cal vigilar molt la forma de comunicar-nos.
Crec que si hi ha una bona comunicació grupal, les critiques constructives sorgeixen amb més facilitat i no hi ha tanta "por" a ofendre a ningú. És a dir, si s'estableix una bona base amb respecte, humilitat, compromís i ganes de fer les coses ben fetes en un equip, les crítiques i autocritiques fluiran més fàcilment, encara que una crítica sempre és una critica i a vegades costa entomar-la.
Ja tinc ganes de veure els vostre projectes!
Andrea
Hola Andrea.
EliminarCom bé dius les crítiques a vegades costa “d’entomar-les”. Si bé m’agrada molt les bases sobre les que parles que haurien d’estar sentades, el respecte, la humilitat, el compromís i les ganes de fer les coses ben fetes en un equip.
Per tant en definitiva molt important la forma de comunicar-nos.
Moltes gràcies per la teva aportació.
Salutacions.
Irene