Arribats en aquest punt, on tal com hem vist, les nostres competències quan al treball en equip es van consolidant, voldria fer una reflexió sobre la negociació i el treball cooperatiu.
El treball en grup és una de les formes més utilitzades en les empreses i en el món professional en general. Les capacitats i habilitats que es demanen són molt altes i el nivell d'exigència és present en tot moment. Treballar en equip implica intercanvi de coneixement, de capacitats, intercanvi de sensacions, diferents visions... és complexe. Treballar en equip és cooperar i, segons el DIEC, cooperar és "prendre part amb altres en una obra feta en comú".
Ha arribat el moment de defensar aquest obra davant de la resta del grup i l'hora de demostrar que el producte, deixeu-me que ho digui així, és fruit de l'anàlisi i el creixement de tot el grup.
Crec que ja ha sortit l'exemple altres vegades però el trobo perfecte. Jo sóc músic, també, i sempre veig l'orquestra simfònica com l'equip perfecte. De fet, allà es treballa amb uns protocols i uns rols totalment definits. Si l'engranatge del rellotge suís no funciona, el producte cau i els objectius no arriben a port, una llàstima. Totes les peces han d'estar en ordre i tothom ha de tenir el material prou interioritzat com per poder-lo defensar de manera correcta.
Us deixo un vídeo del director Claudio Abbado, mort fa poc, assajant amb la filarmònica de Berlín. Us proposo que intenteu fer un paral·lelisme amb els rols que podreu observar i com es defineixen en els nostre grups. Espero que hi trobeu força similituds.
Encaminem la part final de l'assignatura i animo a tothom a fer aquest últim esforç que farà brillar tots els projectes que s'estàn construïnt.
Ànims i endavant!
Carles.
Hola Carles,
ResponderEliminarUna entrada molt interessant.
M'ha agradat aquest símil amb l’orquestra sifònica.
També crec en grup, per tirar el projecte endavant, s’ha de cooperar amb tot l’equip. D’aquesta manera, tothom se sent involucrat en el projecte.
Salutacions i ànims.
Mar Llop Portolés
Uau Carles!!
ResponderEliminarMoltes gràcies per l’entrada, una entrada molt reflexiva i adient.
Al igual que el Mar, m’ha agradat molt el símil que has emprat.
Tens raó, ànims i el darrer esforç per a tots els grups per fer brillar la feina feta!!
Salutacions.
Irene
Hola Carles!
ResponderEliminarÉs admirable la feina feta de les orquestres. En aquest cas el treball en grup és la clau i no deixa pas a la improvització. Tot està perfectament estudiat i organitzat. Un molt bon exemple per la nostra assignatura.
Salutacions
Susanna
Carles m'has tocat! Quin video més xulo!
ResponderEliminarJa ho vas dir tu, oi? a principi de semestre el gran treball en equip que ès tocar en una orquestra, i també en un grup de cambra (com podria ser el cas del nostre treball).
Com vibra tot quan tots senten la musica per igual i com un s'emporta a l'altre i la cosa es va fent més gran i més impressionant!
I passa al revés, quan no hi ha la mateixa passió posada, l'equip i la música es van reduint i el que es desprèn no és tan agradable o si em permets, podria resultar desagradable i tot.
I també és cert que com més temps estas fent música amb un grup que funciona....millor compenetració hi ha i flueix tot molt més. El director només amb una mirada ja t'ha transmès el que vol. Un aprèn quan ha de prendre un rol principal i quan s'ha de mantenir en segon terme...uff tantes coses més diria...
Si,si molt bona comparació.
Ja tinc curiositat de saber el que ens heu preparat i espero que hàgiu gaudit força del vostre assaig
Andrea